Campionat de Catalunya de llaüt mediterrani, Mequinensa, 6 de maig

Per disputar el XIII Campionat de Catalunya de llaüt mediterrani, el Club de Rem Santa Cristina es va desplaçar el dissabte 6 de maig, juntament amb 11 clubs més (entre tots sumaven un total de 38 equips), a la localitat de Mequinensa, a la franja de Ponent, província de Saragossa. Aquesta sorprenent localització per a un Campionat de Catalunya va ser la solució a la renúncia de Banyoles a organitzar-lo molt poc temps abans (el 25 d’abril) i després de descartar les opcions de Tarragona i Flix que, tot i estar disposats a assumir-lo, per diferents motius, finalment, no va ser possible. Al canvi sobtat de seu cal sumar-hi la dificultat que va representar per a la logística dels clubs el fet que el Campionat es va haver de disputar el dissabte i no el diumenge, tal com estava previst al calendari.

La jornada s’havia d’iniciar a les 12 del migdia, però finalment va començar amb uns minuts de retard sobre l’horari previst, que es van anar incrementant a mesura que avançava la competició, fet que va comportar una reducció dels intervals entre les diferents mànegues. Les primeres regates que es van disputar van ser les del cadet femení, en les quals les nostres representants van disputar l’eliminatòria contra Rem Badalona, a qui van superar per un segon. Amb aquest resultat van aconseguir classificar-se per a la final, en la que es van imposar, per aquest ordre, Vent d’Estrop Cambrils, Nàutic Flix i Rem Pescadors i, per tant, les cadets del Santa Cristina es van acabar situant en la quarta posició del Campionat.

A continuació era el torn de les veteranes que, a causa d’un desafortunat sorteig, disputaven la seva eliminatòria just després de la que havien disputat les nostres cadets, la qual cosa va provocar que no tinguessin temps d’escalfar a l’aigua. Aquest fet probablement les va sorprendre i, en conseqüència, sembla que no van saber gestionar bé la regata, atès que van registrar el pitjor temps de les 7 embarcacions participants: un registre de 3:25,00 que les va relegar a la final B i perdien, d’aquesta manera, tota possibilitat de pujar al podi. Les nostres vetes van creuar la boia en segona posició, però es van imposar a Xino Xano Deltebre un cop aplicat el hàndicap corresponent, tot i que malauradament no es va tenir en compte aquest resultat, a causa de  diverses confusions que es van produir durant el transcurs del matí. En primer lloc, inicialment es va desqualificar una embarcació com a conseqüència del seu pes indegut, la qual cosa comportava que perdia la seva plaça a la final A en benefici d’un equip que en principi havia de disputar la final B.

Més tard, però, l’equip afectat va sol·licitar la revisió del pes del bot i en aquella ocasió es va considerar correcte, motiu pel qual el jutges van readmetre l’embarcació desqualificada i l’altre equip, doncs, tornava a la final B. Una mala comunicació del Jurat de la prova va permetre que es disputés aquesta final amb la presència a l’aigua de només dues embarcacions: Xino Xano Deltebre i Santa Cristina, tot i que ambdós equips reclamaven la presència de la tercera embarcació a la regata, Rem Cambrils, que en aquell moment estaven esperant per fer el canvi amb una altra tripulació del seu club que acabava de disputar la seva mànega. Aquest equip va reclamar i el Jurat de la prova va atendre la seva queixa, dictaminant que calia tornar a disputar la regata després de les finals dels veterans masculins. Les dues tripulacions implicades, que en aquell moment ja havien disputat una regata més que les cambrilenques, reclamaven una altra solució, perquè consideraven que l’error era imputable al Jurat de la prova i, en tot  cas, si finalment s’havia d’acabar repetint la mànega, sol·licitaven que es respectés l’interval mínim reglamentari de dues hores, una circumstància que els jutges no van considerar.

A la “nova” final B, doncs, només es va presentar Rem Cambrils i, quan havien embarcat i es dirigien a la boia de sortida, es va suspendre a causa de les condicions climatològiques, perquè amenaçava tempesta. En aquesta categoria, van ocupar el podi del Campionat Xon’s Empuriabrava, Rem Mataró i Rem Badalona.

Els veterans masculins van disputar la seva mànega i, tot i registrar el pitjor temps dels 9 participants (el desè, Xon’s Empuriabrava, va ser exclòs per deixar a estribord la boia d’arribada), les darreres sensacions de millora d’aquesta tripulació es van confirmar i es van situar molt a prop (3:16,50) de les dues embarcacions que els van superar, Nàutic Flix (03:14,60) i Nàutic Tarragona (03:14,70). A causa d’aquesta exclusió es va suspendre la final C, però amb posterioritat es va tenir coneixement que aquest fet només hauria d’haver significat que la tripulació afectada quedés relegada a la darrera posició de la mànega, però en cap cas que es desqualifiqués. Es tractava, doncs, d’un altre error del Jurat de la prova. Les tres tripulacions que es van endur les medalles del Campionat en aquesta categoria van ser, per aquest ordre, Xino Xano Deltebre, Vent d’Estrop Cambrils i Rem Badalona.

La categoria de l’absolut masculí no es va escapar de la polèmica i va continuar la confusió que embriagava la jornada. Els nostres sèniors van assolir el millor temps de la segona mànega, disputada després d’una aturada de més de quaranta minuts mentre es revisaven les boies, però va ser el segon millor registre (6:29,00) de les 6 tripulacions participants, per darrera de Vent d’Estrop Cambrils (6:20,40). Aquest fet, que no hauria de ser rellevant, atès que s’havien classificat per a la gran final, sí que ho va acabar essent, perquè finalment no es va disputar. El Jurat de la prova, després d’observar els primers llamps que s’acostaven a l’embassament de Mequinensa, va decidir suspendre la competició, mentre els bots que havien de disputar la final ja estaven alineats a les boies, a punt de prendre la sortida.

L’article 5.17.2 del Código de regatas de la Federació Espanyola de Rem, d’aplicació supletòria al de la Federació Catalana, estableix que quan les condicions meteorològiques no siguin les adequades per a la competició de rem, el Comitè de regates (que aquest dia no s’havia constituït) podrà fer canvis en el programa o podrà proposar alternatives per continuar amb el certamen. Si es considera, però, que aquestes no son apropiades per resoldre els problemes derivats de les condicions climatològiques, el Comitè s’haurà de reunir per proposar una solució als delegats dels clubs.

En canvi, el Jurat de la prova, sense considerar cap de les alternatives reglamentàries, va decidir suspendre unilateralment el Campionat incomplint, d’aquesta manera, amb la normativa vigent. Mentre els clubs afectats intentaven, sense èxit, dialogar amb el President del Jurat, l’organització ja desmuntava les boies del camp de regates, donant per finalitzada la competició. Aquesta decisió va perjudicar als equips que havien de disputar la final, perquè no els va ser possible optar a millorar els temps assolits en les mànegues classificatòries. Així doncs, l’absolut masculí del Rem Santa Cristina va finalitzar el Campionat en segona posició, per darrera del millor temps registrat per Vent d’Estrop Cambrils, que es va alçar amb el triomf. El tercer lloc del podi en aquesta categoria va ser per a Rem Mataró.

La jornada acabava, doncs, precipitada i bruscament.

El Club Capri, juntament amb l’ajuntament de Mequinensa, va posar a disposició de la Federació Catalana de Rem les seves instal·lacions esportives a la vora de l’embassament  i un bon camp de regates, amb una excel·lent accessibilitat. Tot i aquesta bona voluntat dels estaments locals, però, el Campionat de Catalunya de llaüt mediterrani no es va desenvolupar exempt de controvèrsies i el Jurat de la prova va prendre decisions que van perjudicar a tres dels quatre equips del Club de Rem Santa Cristina que hi van participar. A banda de la polèmica, però, des d’aquestes línies volem donar l’enhorabona a totes les tripulacions dels diferents clubs que van poder disputar sense cap problema les seves regates i que van pujar al podi.

Amb l’exposició d’aquests fets pretenem interpel·lar la Federació Catalana de Rem perquè doni a la competició de banc fix la importància que es mereix. Els fets ocorreguts en aquesta jornada posen de manifest que el Jurat de la prova desconeixia part del Codi de regates, la qual cosa va provocar que diferents clubs es van veure afectats per decisions força discutides. Si bé aquestes situacions no s’haurien d’haver produït en cap cas, considerem que encara són més greus pel fet que estem parlant d’un Campionat de Catalunya.

Amb tot, la competició regular de rem de banc fix continuarà amb la Lliga de llagut català que s’iniciarà el proper 11 de juny a casa nostra, el paratge de Santa Cristina. Abans, però, el cap de setmana del 20 al 21 de maig, dues tripulacions del nostre club participaran al Campeonato de España de Banco Fijo del Mediterráneo – Llaüt, que es durà a terme a les aigües de la platges de La Malagueta i de La Caleta de Màlaga, que organitzarà, amb motiu del seu 150è aniversari, el Real Club Mediterráneo d’aquesta localitat andalusa. Per tant, cal destacar que, apart de la participació regular de l’equip sènior masculí al Campionat estatal, enguany també hi prendran part, animades pels seus bons resultats a la Lliga, les veteranes femenines. Molta sort!!!

Fins llavors, força Obreria i amunt els rems!