Història
El 1987 és l’any clau pel retorn del llagut. Des de dos punts del país comença amb força la recuperació.
L’ associació Cap de Creus – Cap de Sant Vicenç, es va constituir amb la intenció de fer intercanvis culturals entre el Principat i la Catalunya nord. Aquesta associació la formaven els pobles: Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou, Cervera, Banyuls, Portvendres i Cotlliure. Les regates de llaguts recuperades a proposta de l’alcalde de Cervera, Jean Martín van aixecar immediatament gran expectació i van tenir un gran ressò mediàtic. El campionat de llaguts entre les esmentades poblacions va crear molt d’ambient. Des de aquell any fins l’actualitat cal destacar el paper del Club de Rem Colera PPG com a motor i cap davanter del rem a la Costa Brava Nord.
També el mateix any, l’Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar va promoure la recuperació dels llaguts en la processó de la festa major de Santa Cristina (Lloret de Mar). Una representació lloretenca amb Joan Domènech i Moner, obrer major de l’Obreria, com a impulsor de la recuperació, i el sr. Joan Sala Lloberas, patró major de la Confraria de Pescadors de Lloret de Mar, van proposar habilitar els llaguts que construïa Tallers Nicolau de Sant Carles de la Ràpita, per a vuit remers. L’Obreria de Santa Cristina, l’Ajuntament de Lloret de Mar, el Gremi d’Hotelers de Lloret de Mar i la Confraria de Sant Elm de Lloret de Mar van ser els quatre primers llaguts. La recuperació fou rebuda amb molt d’entusiasme i l’any 1988 ja es comptava amb quatre llaguts més, que representaven les entitats del Club Nàutic de Lloret de Mar, Confraria de Pescadors de Lloret de Mar, Club Marina Casinet de Lloret de Mar i l’Associació “Es Vano” de Lloret de Mar, aquesta última formada només per dones.
El 1989 l’onada d’entusiasme envers als llaguts es va contagiar a les viles veïnes. A Blanes es van comprar quatre llaguts: un el Club Vela Blanes, un l’Ajuntament de Blanes i dos la Confraria de Pescadors de Blanes. A Tossa de Mar, la Confraria de Pescadors de Tossa, sota l’impuls de Telm Zaragoza, el seu president, també va comprar una llagut. L’any 1991 l’Obreria de Santa Cristina impulsa la formació de nous equips, creant-se el segon equip femení de rem a Lloret. Molt ràpid va decaure l’interès a les viles veïnes i la barca de Tossa fou aprofitada pels lloretencs. També passà el mateix amb dos llaguts de Blanes. Dels altres dos restants, un es va fer malbé i l’altre, el de l’Ajuntament es va fer servir per a l’escola de rem organitzada des del Patronat d’Esports de Blanes.
Degut al gran nombre de remers que mobilitzaven les dues lligues existents: la de sis i timoner al nord de Catalunya, i la de vuit i timoner a Lloret i rodalies, a més de la necessitat de federar a tots aquests esportistes, el 1993 la Federació Catalana de Rem va decidir reconèixer el rem en llagut i va crear la Secció de Banc Fix.
Durant la dècada dels noranta a la lliga de l’Associació Cap de Creus – Cap de Sant Vicenç s’hi afegiren les poblacions de Barcarès i Sant Cebrià del Rosselló de la Catalunya Nord, i Roses i l’Escala.
El 1996 neix formalment el Club Rem Santa Cristina de Lloret de Mar, però vinculat i unit com sempre a l’Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar.
El 1999 es crea el Club Rem Sant Romà de Lloret de Mar que completa així les nou entitats, i no clubs, actuals de Lloret de Mar. També apareix el Club Rem Treumal de Blanes amb l’objectiu d’iniciar de nou la pràctica del rem a la vila.
Aquest mateix any al barri Baixamar de Torredembarra s’impulsa el rem amb llagut recuperant les regates que s’havien fet antigament amb bots petits. Paral·lelament, a Calafell, celebren els deu anys de la recuperació del Bot de Salvament, i sentint-se esperonats pels seus veïns de Torredembarra, comencen la recuperació dels llaguts.
Així mateix a les terres de l’Ebre també es recupera aquesta tradició, organitzant competicions de muletes que és tal i com es coneix el llagut al sud, amb embarcacions de Sant Carles de la Ràpita.
L’any 2000 a Torredembarra, amb ajudes municipals i d’altres institucions compren els tres primers llaguts propis. Amb aquests poden tornar a fer el triangular ja tradicional, anomenat “desafiament”, entre les poblacions de Calafell, Vilanova i Torredembarra. Cap a finals d’aquest any a Calafell compren el seu primer llagut.
L’any 2001 a Arenys de Mar un grapat d’amics cercant la possibilitat d’accedir als esports nàutics de manera popular i engrescar una vila marinera que vivia d’esquena al mar, aconsegueix un llagut facilitat des de Colera i participen a la lliga de sis i timoner. El 2002 l’Ajuntament d’Arenys de Mar compra un llagut per a la població i el cedeix al Club. És important la vessant lúdica d’aquesta població, doncs dels 70 socis només dos equips competeixen. La majoria dels socis del Club surten a remar de forma recreativa.
Durant el mes de maig d’aquest mateix any a Mataró des de l’escola Santa Anna/Escolapis es comença a fer un taller de rem impulsat per en Toni Bach i per en Mario Keudell (professor d’educació física de l’escola Santa Anna), per veure si es viable comprar uns llaguts per a la classe d’educació física dels alumnes de secundaria i batxillerat. També, aprofitant que es presta un llagut de l’Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar, components de la colla castellera dels Capgrossos de Mataró fan unes sessions d’iniciació al rem. L’Escola veien l’èxit que té entre els seus alumnes a finals d’any compra dos llaguts.
Mentre a Arenys de Mar compren el seu primer llagut i a Mataró fan classes de rem, a Badalona el Club Nàutic Bétulo, animats des de l’Ajuntament pel regidor de medi ambient Gregori Muñoz s’estrenen amb el rem en llagut.
L’any 2003 és una altre data important pels llagut perquè es fa un altre gran pas endavant. Per fi s’aconsegueix trobar la formula per unificar les dues lligues i és crea la Comissió de Banc Fix de la Federació Catalana de Rem. Aquesta Comissió junta a tots els clubs existents, i escull a Toni Pujol de Lloret de Mar com a president, i també vicepresident de la Federació Catalana de Rem i a l’Anna Rosa Bou del Club de Rem Santa Cristina com a secretària.
El Club Nàutic Bétulo el 2004 compra els seus dos primers llaguts i a Mataró la colla castellera Capgrossos de Mataró crea la seva secció de rem per poder competir a les regates de lliga. L’any 2005 fruit d’una escissió del Club Nàutic Bétulo es crea el Club Rem Badalona. Tarragona, Flix i Barcelona són altres poblacions que participen amb els seus equips a la lliga.
El mateix 2005 s’unifiquen les dues modalitats de rem en llagut i, així, la 3a lliga catalana passa definitivament a ser de vuit més timoner. Al mateix temps, els pobles del Delta de l’Ebre (Ametlla de Mar, Flix, Móra d’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Aposta i Deltebre) comencen a realitzar una lliga pròpia en muletes (sis remers més timoner).
Un altre fet important ocorregut aquest any és el projecte d’embarcació per unificar les diferents embarcacions del mediterrani (llagut català, falucho de València i Múrcia i la jabega d’Andalusia) per iniciativa d’Alex de Mingo, el Club Rem Santa Cristina de Lloret de Mar i Juan Luis Amilibia (Astilleros Amilibia). Es tracta d’un únic disseny anomenat llaüt mediterrani, embarcació molt més lleugera i competitiva, que serà utilitzada per primera vegada en les finals del 1r Campionat d’Espanya de Llaüt Mediterrani celebrat a Gandia. Aquest campionat substitueix la Copa Mediterrani que fins ara agrupava la competició entre les quatre comunitats autònomes, de la que s’havien celebrat deu edicions, la última de les quals va ser a Palamós.
A finals d’aquesta temporada, veien l’augment de clubs i a proposta del president de la Federació Catalana Miquel Rutllant, és crea el Comitè Tècnic que substitueix l’Assemblea de Clubs que formava la Comissió de Banc Fix. Així es va agrupar a tots els clubs catalans de rem de les modalitats de banc fix i mòbil en una sola estructura que reuneix tot el rem Català.
Durant l’any 2006 a Palamós recuperen el llagut que anteriorment ja havia participat a la lliga del nord i s’incorporen a la quarta lliga juntament amb equips de Cambrils i amb algunes tripulacions de remers provinents de clubs principalment de banc mòbil com són el C.N. Amposta o del C.N. Banyoles.
L’any 2007, se celebra el 1r Campionat de Catalunya d’ergòmetre per a clubs de banc fix i s’incorporen nous clubs com el Xon’s Rem Empuriabrava, Sant Carles de la Ràpita i l’Associació Xino-Xano de Deltebre.
A l’any 2008 s’incorporen al banc fix la secció de rem del Club Natació Badalona i neixen a finals d’any el Club Rem Sant Antoni i la secció de rem del C.N. Premià.
Extret de: Apunts del Curs d’Entrenadors de Rem en Banc Fix – 2004.
Autors Joan Doménech Moner i Joan Sala.