Repte assolit – 111 Milles, Travessia a Menorca a rem

-Actualització- Podeu veure les fotografies professionals de Iana Cardellach al seu web:

www.ianacardellach.com/travessia-lloret-menorca

 

CRÒNICA D’UNA PROESA 12 d’Octubre de 2017

6:00 Sona el despertador. Avui, però aixecar-se del llit és fàcil. El dia serà intens.
7:00 Camí al port de Blanes. La boira baixa emfatitza amb la idea idíl·lica de la travessa.

7:45 Davant dels velers, carregant amb tot allò necessari. “Com ho veieu?”, “Ho aconseguiran?”. Sense un raonament més lògic que la pròpia intuïció decideixo que jo hi crec fermament.

8:17 “Dolce vita” i “Nausika” surten camí la caleta de Santa Cristina.

9:03 El llaüt toca aigua sota un escalf aplaudiment de totes les persones que han decidit apropar- se per donar suport. Els 8 vogadors del primer torn i la timonera pugen a la barca, armen rems, posen timó i amb nervis, il.lusió, una mica de incertesa i por fan la primera palada d’una gran proesa. Conscients d’això, cap palada serà en va.

10:14 Primera tirada i canvi fet. Amb molt d’èxit. Entenem que és necessari avesar-nos a aquesta rutina, serà la clau de l’èxit. El mar està calmat, ens ha rebut bé i això ens calma un xic els nervis. Al primer tram els torns són de una hora. Són 3 grups de 4 vogadors i es van fent canvis circularment.

11:17 Segon canvi fet, la força del vent és de 5 nusos que arissen el mar, però no compliquen el ritme, ni la remada. Des de la “Nausika” s’escolten riures dins la barca. Els ànims estan amunt i el cap serè. Tots sabem que encara tenim moltes hores per endavant.

12:27 L’horitzó està buit d’edificis, som a alta mar. Pel canvi de la direcció del vent els canvis es fan per estribord del “Dolce vita”. 8 nusos. Els temps i la distància va segons previst.

13:32 Les impressions i sensacions dels vogadors i timonera són millors del què s’esperaven. Tot i així les llagues comencen a fer acte de presència.

14:41 Llevant, 7 nusos, mar arissada. 5è canvi fet, la timonera fa el seu primer descans després de gairebé 6 hores timonejant. Passant prop del llaüt veiem bones cares, frescor i ganes als seus ulls. Primer tram finalitzat. Cada vogador porta 4 hores remades a sobre. 64 km transcorreguts.

16:01 Inici del segon tram. A partir d’ara les tirades i els descansos seran més curts, 40 minuts. El cap segueix serè, bons ànims. Remen mirant els seus rems, i no saben que avui el mar és seu.

16:48 El mar està mogut, un vent de 13 nusos. Les onades trenquen a proa amb ganes. Els nois comencen a mullar-se, fet que incomode per la por d’una nit amb un mar així. Tot i així ens apropem per veure quins ànims hi ha i ens trobem amb uns càntics a vuit veus de “antes de ver el sol, prefiero escuchar tu voz…” que interpretem com a bons ànims.

17:33 Mar moguda amb un vent de 14 nusos. De totes maneres els vogadors estan més frescos del què esperaven estar a aquestes alçades. Es comencen a veure forces mans amb cures. Les llagues ja s’han instaurat i han decidit quedar-se fins al final. De lluny sentim els riures i els crits de dins la barca. I, quina bona senyal aquesta. Ells estan bé. Els ànims estan amunt. Que bé!

18:20 Canvi accidentat amb un “home a l’aigua”, de totes maneres l’ensurt ha durat mig minut, amb un salt ha tornat a ser dalt de la barca. El vent ha afluixat un xic, 12 nusos. El sol comença a caure, tocant gairebé l’horitzó. Totes les persones dels velers treuen càmeres, mòbils; ha arribat el moment de la fotografia que tots esperàvem, i ells amb paciència segueixen remant. A un ritme constant, a una velocitat constant.

19:02 La nit s’apropa i amb ella el vent es va calmant, 10 nusos, el canvi de temperatura és notable, els descansos són cada cop més esperats i més fugissers. Segueix havent-hi bon ambient. Estan cansats, però la presa de conciència d’on són i a què formen part els fa treure el millor de cada un.

20:00 Primer canvi nocturn. La falta de llum s’ha notat. És obvi que amb l’arribada de la nit, ens apropàvem a un dels moments més crítics de la travessa.

20:49 Segon canvi de nit. Les llagues, els dolors, el fred i la foscor són inevitables, però en cap moment un impediment per seguir endavant amb ganes, rient, parlant i bons ànims. De fons se sent la timonera “Així sí, nois, així sí!”. I, francament, així és com es fan bé les coses, així sí.

21:47 Els canvis comencen a ser més lleugers. La foscor ja no és un enemic, el cel està estrellat, avancem deixant l’ossa major a popa. Els torns de descans els fan servir per poder fer petits cops de cap, per curar llagues, estirar musculatura… A la llunyania s’escolten cançons a ple pulmó, un recorregut per tots els dibuixos animats de la infantesa.

22:30 Arriben els primers marejos, primers dolors intensos. Una tirada de tocar de peus a terra des de l’aigua, si les coses no es fan bé a la llarga pot ser pitjor.

23:21 El vent va calmant, 8 nusos i això és una tregua que agraïm immediatament. Primer descans obligat per mareig. La timonera agafa rem i fa el relleu. I, un vogador que hauria de sortir per descansar es queda al timó. Això és un equip. El vogador marejat es recupera i es veu amb forces de reenganxar-se.

00:12 El vent segueix baixant intensitat, 5 nusos. La mar plana amb una corrent que tampoc ajuda però no és cap impediment. Estan cansats, llagats i adolorits, més motiu per cantar amb més força.

01:00 Últim torn d’aquest segon tram. Porten més de la meitat i això els dóna forces, comencen a sentir que arribar és una realitat. Les sensacions dels nois és bona. El vent ha parat per complet, el mar amb calma i una lluna rogenca treu el cap per l’horitzó. Segueixen cantant a mar obert, ens fan pensar que fer això és fàcil.

1:54 Primer torn del tercer tram. Tirades d’una hora. Un vogador fa doble descans per mareig. La timonera agafa rem i no ho dubte.

3:00 Entra a remar el vogador que estava marejat. Els canvis poc a poc es van allargant, però a ritme de “antes que ver el sol…”. La mar segueix en calma. A la “Nausika” estem cuinant 1kg d’arròs pels vogadors, que tenen gana. Hem fet curt de pasta.

4:10 Segueixen remant. 4 nusos de vent, mar calmada. Les hores crítiques es noten, el cansament pesa i es fa feixuc. De totes maneres segueixen responent positivament quan se’ls pregunta pels ànims. Les piles de les llums laterals del llaüt s’han gastat. Al següent torn les canviarem, ara, però van pràcticament a les fosques. Tenim un altre vogador marejat i amb Dolors forts d’esquena. Ha hagut de fer repós i la timonera ha tornat a agafar rem. La timonera porta des de les 9 del vespre sense sortir de la barca.

5:15 Piles canviades, tornen a anar ben il.luminats. El mar segueix calmat. El cansament es veu als seus rostres, però la idea que la nit arriba a la seva fi, els dóna forces.

6:32 Últim tram de nit. El dia ja despunta, la nit ha sigut llarga. Poc a poc el camp de visió augmenta. Els marejos disminueixen.

7:13 Menorca es dibuixa a l’horitzó, i els somriures que es dibuixen als vogadors són esperançadors, cansats i emocionats. Ho veuen davant, Menorca està a punt de ser una realitat.

7:38 Primera tirada de dia. Queda poc, i aquests nois segueixen cantant, rient i fent bromes… Són el clar exemple d’equip, de constància, de lluita.

8:43 Són els últims canvis. No poden dissimular el cansament. Les mirades reclamen l’arribada. “Mireu el què esteu a punt d’aconseguir. Mai ningú ho havia fet abans” se sent dir a la timonera incansable i lluitadora. Segueix animant incansablement. Amb un vent de 12 nusos i una mar arissada, les últimes milles s’estan fent dures.

9:46 No sabem quans canvis queden, aquesta incertesa passa factura. Porten hores i moltes milles a les esquenes. Remen en silenci, les ganes d’arribar els estan superant. Però insisteixen, saben on són i perquè i no pararan fins a aconseguir-ho.

10:47 Últim canvi. Estan nerviosos. Tenen pressa per arribar. El cansament, els dolors, la ment tot els empeny a augmentar el ritme per arribar quan abans millor.

11:23 El llaüt s’apropa per última vegada al “Dolce Vita”, aquesta vegada només per carregar gent. Tots els vogadors dalt de la barca. Els dos velers entren a port i deixen el llaüt enrere. Són els últims metres, és l’arribada, la meta, l’objectiu. S’endinsen pel canal del port de Ciutadella. I, de sobte ja no hi ha dubtes, de sobte només hi ha la realitat.

Aquests nois han tornat a fer història, i ells més que ningú saben que “quan ja no pots més, és llavors quan ho pots tot”.

1 Reply to "Repte assolit - 111 Milles, Travessia a Menorca a rem"

  • comment-avatar
    M.Rosa Oliete
    octubre 14, 2017 (3:07 pm)
    Reply

    Moltes felicitats nois! Gran proesa!!!


Got something to say?

Some html is OK